Si us plau, no molesteu. Males pràctiques de Social Media

Posted by | abril 08, 2014 | Social Media | No Comments
Imagen de cartel "No molestar" para ilustrar malas prácticas en Social Media

Els usuaris confien en nosaltres i esdevenen seguidors dels nostres perfils a les xarxes socials. Però això no ens atorga carta blanca per abusar de la seva confiança i que ens perdonin algunes males pràctiques. Analitzem allò que no cal fer per passar de ser interessants a molests.

Una cosa és clara: no ens agrada que ens cridin o ens interrompin. A la nostra vida real i també a la nostra “altra vida” online. Si seguim a una empresa o marca en xarxes socials és perquè volem estar al tant de les seves novetats o perquè creiem que ens aportarà informació d’interès, però tot té un límit. T’imagines entrar a una botiga de roba i tenir tota l’estona un venedor darrere teu? No importa el tipus d’empresa que sigui: si la seva estratègia de social media es basa en pressionar, no va enlloc.

 

Hi ha quatre exemples, desafortunadament massa generalitzats, que demostren com de molest es pot arribar a ser a les xarxes socials. Si amb la teva experiència en reconeixes algun, planteja’t que l’empresa a la qual segueixes no està fent les coses del tot bé.

 

1 . Missatges directes automatitzats en Twitter

La “bio” de Twitter d’una empresa es jacta del seu compromís amb el client… i la seva primera presa de contacte amb nosaltres és enviar-nos un missatge directe automatitzat agraint-nos el seguiment o fins i tot demanant-nos, tot d’una, que també coneguem la seva pàgina de Facebook. Twitter no és una llista de correu electrònic, és una conversa centrada en el concepte que per rebre, primer cal donar alguna cosa.

 

2 . Enviar posts directament als usuaris a Google+

Simplement perquè tinguem una oportunitat d’impulsar el nostre missatge directament a un públic més ampli, no significa necessàriament que haguem d’utilitzar-la sempre. A Google+ és possible utilitzar la característica que permet compartir missatges directament amb els usuaris, és a dir, enviar una notificació de Google+ i un correu electrònic al receptor.

No hi ha cap problema en utilitzar aquesta funció de tant en tant, però té el risc que se’ns vagi de les mans. En realitat, no és necessari notificar directament cada nou post que publica. Fins i tot, pot fer que passem ràpidament a la llista de spam dels receptors.

 

No importa el tipus d’empresa que sigui: si la seva estratègia de social media es basa en pressionar, no va enlloc

 

3. Convidar tothom a contribuir als grups de Pinterest

Els grups de Pinterest es van idear amb un objectiu de col·laboració, no per fer spam i convidar-hi persones que no han compartit amb nosaltres cap interacció en el passat. Col·laborar en un grup de Pinterest pot ser una bona estratègia de social media, però sempre que hi hagi una relació prèvia. Com a mínim, presentar-se primer a través d’un tweet , els comentaris d’un blog, o un altre sistema.

 

4. Enviament d’invitacions a comunitats de Google+

Si volem convidar a la gent a la nostra comunitat de Google+, hem de prendre’ns un temps per pensar a quines persones és més probable que els pugui interessar. En cas contrari, només aconseguirem, de nou, ser marcats com a spam i posteriorment ser bloquejats en aquesta xarxa social.

 

És comprensible voler que els nostres missatges arribin a la major quantitat de públic possible. Volem que la gent vegi el que fem i li agradi. Però abans de fer-ho, hem de posar-nos en la pell dels altres com a usuaris, i pensar si ens molestaria rebre el missatge en qüestió. És un simple exercici que funciona. Les relacions a social media es basen en la confiança i l’altruisme, no en enviar milers de missatges esperant alguna cosa a canvi. Cada detall és important, i no molestar és un d’ells.

Comentar

Your email address will not be published.