L’estimulació aleatoria, lliure associació i connexions forçades

Posted by | desembre 02, 2015 | Creativitat, Publicitat | No Comments
BLOGestimulacion

Alguna vegada t’has dit “jo no sóc molt imaginatiu” o “no he nascut per ser creatiu”?

És cert que algunes ments neixen amb més facilitat per idear que unes altres, però no desesperis! Si no et consideres molt creatiu, no significa que estigui tot perdut. La ment es pot entrenar per aconseguir la generació de noves i sorprenents idees. A més a més, fins i tot el millor creatiu s’ha valgut d’alguna tècnica creativa per obligar-se a ampliar el seu punt de mira.

Així que avui, des de Finder&Wilber portem una de moltes tècniques creatives perquè no puguis dir mai més en la vida que tu no ets creatiu o que t’has quedat sense idees!

Una tècnica d’ideació creativa

Es tracta de la tècnica de Relacions Forçades, originada per Charles S. Withing en 1958, i també coneguda com a tècnica de Lliure Associació o Estimulació Aleatòria. Aquesta consisteix a establir connexions poc usuals entre diferents conceptes, en els quals aparentment no tenen gens en comú. L’objectiu és obrir-se nous camins creatius i generar noves connexions. Són precisament aquestes connexions inesperades, d’on surten les idees més bones, sonades, sorprenents i innovadores.

L’efecte que s’aconsegueix, per tant, és sorprendre el públic, creant-li un major impacte i per tan major record del producte/servei.

Segueixes perdut? Posem millor un exemple: pots plantejar 3 conceptes inconnexos, amb l’objectiu de donar-li voltes i trobar alguna cosa en comú.

*Amor *Microones *Un busca-raons

Aparentment no tenen gens en comú, però si li donéssim moltes voltes arribaríem a la conclusió de que les tres parts tenen un nexe d’unió: el concepte “temperatura”.

És important que no et parin les barreres. Recorda que és un moment per a crear connexions, no per a jutjar la seva qualitat ni validesa. Arribar a l’absurd és bona senyal que vas en el camí correcte.

Encara que això serveixi solament per entrenar la ment i estimular el pensament lateral, aquesta pràctica serà molt útil para quan hagis d’establir connexions inesperades amb l’objectiu de solucionar un problema.

Vols practicar una mica?

Albert Einstein va dir una vegada “la creativitat és la intel·ligència divertint-se”, així que si vols divertir-te una mica i descobrir aquesta tècnica, aquí tens alguns trucs per ajudar-te a posar en pràctica l’estimulació aleatòria.

Pots aplicar-la usant idees, imatges o paraules.
– Comença triant paraules a l’atzar en un diari o diccionari.
– També pots retallar objectes de revistes o diaris vells i fins i tot fulletons publicitaris.
– A més a més, pots agafar paper i llapis i apuntar totes les paraules que puguis en un minut. (Evita agafar objectes que formin part d’un mateix grup! Com per exemple paper, en la qual ràpidament penses en llapis i bolígraf.) Pots ajudar-te observant i apuntant els objectes que veus en l’entorn o forçant-te a agafar paraules que comencin per una mateixa lletra.
– Després toca idear. No et preocupis perquè les primeres connexions siguin molt evidents, és lògic que se’ns passin pel cap, està be saber quines són per poder descartar-les i així avançar.

Però si realment vols anar al torró…

…anem a un altre nivell. Si realment t’interessa aplicar aquesta tècnica a problemes reals, hauràs de seguir els següents passos.

1. Definir el problema: Fes una descripció de la situació actual i pregunta’t: Què està fallant en la idea de negoci? En la comunicació? Què volem aconseguir? Quin és el nou objectiu/repte?
2. Plantejar paraules, idees i conceptes clau: que defineixin el problema, que envoltin el problema i que solucionin el problema. També pots afegir paraules que no tinguin res a veure amb el problema però que t’agradaria forçar l’associació per generar un punt fresc i sorprenent en aquest repte a superar. Pots ajudar-te mitjançant llistats o mapes mentals.
3. Moment de pensar i establir idees forçades: Toca treballar! Cal pensar i fugir de les evidències. En aquesta etapa no està permès jutjar la validesa de les associacions.
4. Estudi de la viabilitat i selecció de les millors connexions: és el moment de jutjar i descartar les connexions de menys qualitat o que es centrin menys en el problema.
5. Anàlisi de les connexions de major qualitat i elecció final: valoració final de les propostes viables i elecció de la idea creativa final.

Bé, fins aquí el post d’aquesta setmana. A Finder esperem que avui hagis sortit una mica més creatiu d’aquest blog. Ara ja no tens cap excusa per no ser una ment Blended! com nosaltres i recorda que el millor surt d’una bona fusió 😉

Fins a una altra!

Comentar

Your email address will not be published.