Analogies, una tècnica d’ideació creativa

Posted by | desembre 17, 2015 | Creativitat, Creativitat, Publicitat | No Comments

Què et suggereix la paraula guix? Si entre les teves respostes estaven les paraules professor o esborrany de pissarra, la teva ment acaba de fer una analogia. Felicitats!

Les mescles estan plenes d’analogies i nosaltres, que som molt blended, utilitzem molt aquesta tècnica creativa per abordar els problemes que constantment ens plantegen els clients. No obstant això, si el que vols es aprendre a fer analogies segueix llegint 😉

La sinèctica

Aquest concepte va ser originat per William Gordon i publicat en el seu llibre Synectics: The Developement of Creative Capacity en 1961 (Nova York). La paraula sinèctica, d’arrels gregues, significa la unió de dos elements o conceptes en la qual la seva relació aparent és irrellevant o inexistent. És en aquest llibre doncs, on l’autor parla per primera vegada de les analogies, proposant la cerca de solucions a problemes d’una manera molt més àmplia i creativa.

Per poder aplicar la sinèctica amb èxit, és important deixar anar la imaginació amb la intel·ligència emocional/irracional i retenir la intel·ligència racional. Per a això, ens ajudarà tenir present els dos principis que va establir Gordon sobre la sinèctica:

  • Tornar conegudes les coses estranyes.
  • Tornar estranyes les coses conegudes.

La sinèctica es val de diverses tècniques per aconseguir noves vies de pensament, i per a això Gordon parla de diversos tipus d’analogies. El seu objectiu principal és abordar el problema mitjançant una via no directa, envoltant-ho. La idea resideix en incorporar elements aparentment sense relació alguna, però que comparteixen una característica que al final els relaciona.

Tipus d’analogies

A continuació et presentem els diferents tipus d’analogies que podries aplicar per ampliar la visió del problema:

  • Analogia personal: aquesta tècnica permet a l’individu submergir-se en el problema des de dins. Ha de realitzar-se una fusió imaginària entre la persona i l’objecte de conflicte, és a dir, que la persona es converteixi en l’objecte que té el problema, dotant-lo així de sentiments i intel·ligència per entendre’l millor. No obstant això, si penses que et pot costar aplicar aquesta tècnica, prova amb la pregunta “Si jo fos…?”.

Millor et posem un exemple: has d’anunciar un xumet per a nadons. Al mercat no ha tingut molt èxit. Potser ha arribat el moment de posar-se en la pell del producte i en la pell d’aquest pare reticent a comprar-ho.

  • Analogia directa: aquest tipus d’analogies busca establir punts de contacte i semblança entre objectes que tenen punts en comú. El punt d’unió pot ser per sinonímia, antonímia, element, conjunt, causa-efecte, acció, entre unes altres. Perquè et quedi més clar a continuació t’exemplifiquem els diferents punts d’unió anteriorment esmentats:
  1. Sinonímia: Fam és a menjar com a set és a beguda.
  2. Antonímia: calor és a fred, com a llum és a foscor.
  3.  Element: Conill és a pastanaga, com a ratolí és a formatge.
  4. Conjunt: Pilot és a avió. Professor és a ensenyament, com a policia és a seguretat.
  5. Causa-efecte: Beure és a emborratxar-se, com menjar és a empatxar-se.
  6. Acció: conduir és a cotxe, com caminar és a vianant.
  • Analogia Simbòlica: per duu a terme aquesta tècnica has de trobar les paraules clau del problema i analitzar-les a fons. Això et permetrà trobar la seva essència, molt més àmplia en significats que en un primer moment, i et permetrà integrar realitats molt diferents. Una vegada realitzat aquest pas de mapes simbòlics, has d’intentar comprimir els significats en un anunciat poètic inspirador que t’obrirà molt més el camp de treball, i t’ajudarà en la cerca de solucions a problemes.

Per exemple: una campanya contra el consum de drogues. Paraules focus d’estudi podrien ser salut, estupefaents i exclusió social. D’elles podrien sortir conceptes com  addicció, malaltia, diners, sobredosis, solitud, violència… A partir d’aquest punt es podria extreure un titular com a “addicció a una solitud malaltissa”.

  • Analogia Fantàstica: aquesta tècnica de la sinèctica et permet deixar de banda tot tipus de pensament lògic i racional per dotar a la ment de total llibertat en la cerca de la solució. Moltes de les solucions proposades serien ideals encara que molt probablement siguin inaplicables. O no? Per a això, hem de deixar volar la imaginació sense por o censura, la valoració de resultats ja es durà a terme en etapes més avançades. No importa que les nostres propostes estiguin fora sentit comú, aquestes ens permetran veure el problema d’una forma molt diferent i plantejar-nos coses realment noves.

Millor et deixem un exemple: Si els germans Wright (creadors del primer avió i fabricants de bicicletes) no s’haguessin plantejat com arribar d’un punt a un altre de la geografia en línia recta davant el problema de temps que suposava desplaçar-se per camins sumptuosos de terra, probablement no haguessin plantejat la bogeria d’inventar l’avió. O no s’hauria inventat el primer metre per Charles Pearson en 1843 a la ciutat de Londres.


Blending and Solving

Ara ja coneixes els diferents tipus d’analogies però com aplicar-les durant el procés creatiu? Hi ha tres passos a seguir:

  1. Identificar el problema: determinar i analitzar el problema.
  2. Generar idees: etapa creativa/ús de la intel·ligència emocional. Fase on es produeixen les analogies. Divergència.
  3. Selecció d’idees: moment de jutjar les analogies creades mitjançant un raonament lògic. Creuament les analogies escollides amb el problema. Convergència.

Fins aquí el nostre post setmanal. Però com que a Finder&Wilber ens hem quedat amb ganes de més, ens agradaria acomiadar-nos amb la nostra pròpia analogia!

Finder&Wilber és a mescla, com la plastilina a modelable.

Be Blended!

Comentar

Your email address will not be published.